Va nèixer a Alemanya al 1889 i va morir també a Alemania, 1976 Filòsof alemany. Deixeble de Husserl, el seu indiscutible preminencia dins de la filosofia continental s’ha vist marcada sempre per la polèmica, sobretot la de la seva adhesió al règim nacionalsocialista, manifestada en el discurs que va pronunciar en la presa de possessió de la càtedra a la Universitat de Friburg (1933). La renúncia a la càtedra, molt poc després d’ocupar-la, no va evitar que en 1945 fos destituït com a docent a Friburg, després de l’ocupació d’Alemanya pels aliats.
Martin Heidegger
Només l’any 1952 es va reincorporar, si ben la seva activitat acadèmica va ser ja molt menys constant. Encara que va rebre d’alguns dels seus deixebles, com Marcuse, el suggeriment insistent que es retractés públicament del seu discurs de 1933, el filòsof va desestimar el consell i mai va voler donar explicacions. Si bé per a alguns és impossible abordar la seva obra sense reserves, la majoria de filòsofs i estudiosos actuals prefereixen prendre el treball de Heidegger en el seu sentit estrictament filosòfic, que no resulta menys controvertit. Des de la filosofia analítica, la seva obra ha estat criticada amb duresa, sobretot per Carnap. Però el pensament heideggeriano també ha suscitat adhesions entusiastes: així, la filosofia francesa de les dècades de 1960 i 1970 (Derrida, Lévinas, Ricoeur) va admirar la capacitat de precisió del seu llenguatge, així com la seva aportació al discurs humanístic.
L’obra de Heidegger sol entendre’s com a separada en dos períodes diferents. El primer ve marcat per Ser i temps, obra que, malgrat quedar incompleta, planteja bona part de les idees centrals de tot el seu pensament. En ella, l’autor parteix del pressupost que la tasca de la filosofia consisteix a determinar plena i completament el sentit de l’ésser, no dels ens, entenent per «ser» (encara que la definició d’aquest concepte ocupa tota l’obra de l’autor, i és en cert sentit impossible), en general, allò que instal·la i manté als ens concrets en l’existència.
La relativitat del cosmos 